Ofrena

Em regale: una felicitat
redona com la bala
que regalara mort.
M’oferisc: les dues mans que s’alcen
empunyant, alevoses
els talls de la candor.
M’oferíren: mà, bendició i premura
de besos cel.lestials
–interterritorials–
I les veus dèien que ens esmolàvem
(que m’inmolara)
si em despullava, si em desterrava
de mi, de mi.
Caminaria al fil de la felicitat trencadissa
escoltant les veus que xiularíen:
no ets tu.
M’oferíren: la companyia innata.
Em regale: la innata solitud.